Entrades
27 de setembre 2008
John Deacon, el baixista honest
1 Comentaris (clica aquí per afegir el teu) a dissabte, de setembre 27, 2008
El dia 22 d'octubre actuen els Queen a Barcelona, però jo em pregunto... tindria sentit parlar d'una hipotètica tornada dels Dire Straits sense Mark Knopfler? Doncs per què s'entesten el Brian May i el Roger Taylor, disset anys després de la mort de Freddie Mercury, en mantenir el nom de Queen? No té explicació si no és per tot el merchandising que proporciona el nom Queen en tant que marca comercial. Si tinguéssin un mínim de dignitat artística es canviarien el nom. Crec que aquesta seria l'única manera de poder tornar-los a prendre seriosament dins del món del rock. Amb Paul Rodgers com a cantant, aquesta mena de Frankenstein en versió banda de rock no hauria de dir-se Queen. Tornar a versionar per segona vegada els temes que tots recordem amb la veu de'n Freddie no porta enlloc ni aporta res al panorama musical actual. Trobo bé que, si May, Taylor i Rodgers volen fer alguna cosa de profit, s'hagin tancat en un estudi de gravació per enregistrar el disc Cosmos rock, que aviat sentirem, però seria més digne si li poséssin un altre nom al grup. Són grans músics que han de viure el present i que conserven l'energia necessària per a fer bons temes. Però si s'apalanquen i pensen seguir només per la pasta, es mereixerien que ningú anés als seus concerts.25 de setembre 2008
Un any després de la festa "ochentera"
1 Comentaris (clica aquí per afegir el teu) a dijous, de setembre 25, 2008
La Fontsanta té raó! Què carai! No cal que ens posem dramàtics que ja en tenim prou amb la merda de crisi que tenim al damunt. Escoltar Green Day em posa emo i ja no tinc edat per això :) La cançó que diu la Fontsanta i el video que us proposo serveixen per posar-se les piles i, de pas, per recordar la nostra festa "ochentera", que avui mateix compleix el seu primer aniversari. Vaja, que al setembre ja li tenim el peu al coll i amb bones vibracions ochenteras podrem rebre com cal al mes d'octubre. Amb un somriure :) Només cal imaginar una pista de discoteca amb sofàs al voltant, la bola de miralls donant tombs al sostre, les llums intermitents de colors i a tots els amics ballant o amb un cubatilla a la ma. Mola el plan, no? ;)
21 de setembre 2008
Green Day - Wake me up when september ends
2 Comentaris (clica aquí per afegir el teu) a diumenge, de setembre 21, 2008El mes de setembre és un mes estrany. L'any encara no s'acaba, sembla com si tot estigués canviant, però res canvia. És la ressaca de l'agost i vol ser, sense èxit, l'avanç del que encara ha de venir. L'estiu no acaba de marxar però ja tothom el dóna per mort. L'hivern encara no ve i potser trigarà. És temps de planificació, però no d'acció. És el no-temps, un període que ningú sap definir, perquè, generalment, mai res d'interessant passa els dies de setembre. No m'agrada! Per això també us demano que em desperteu quan s'acabi això que hi ha entre l'agost i l'octubre.
Summer has come and passed
The innocent can never last
Wake me up when September ends
Like my father's come to passed
Seven years has gone so fast
Wake me up when September ends
Here comes the rain again
Falling from the stars
Drenched in my pain again
Becoming who we are
As my memory rest
But never forgets what I lost
Wake me up when September ends
Summer has come and passed
The innocent can never last
Wake me up when September ends
Ring out the bells again
Like we did when spring begain
Wake me up when September ends
Here comes the rain again
Falling from the stars
Drenched in my pain again
Becoming who we are
As my memory rest
But never forgets what I lost
Wake me up when September ends
Summer has come and passed
The innocent can never last
Wake me up when September ends
Like my father's come to passed
Twenty years has gone so fast
Wake me up when September ends
Wake me up when September ends
Wake me up when September ends
13 de setembre 2008
The Pinker Tones - Karma hunters
0 Comentaris (clica aquí per afegir el teu) a dissabte, de setembre 13, 200810 de setembre 2008
11 de setembre: diada nacional de Catalunya
1 Comentaris (clica aquí per afegir el teu) a dimecres, de setembre 10, 2008A principis del segle XVIII les tropes borbòniques de Felip V van envair Catalunya fins que finalment van ocupar Barcelona l'11 de setembre de 1714. Aquesta és, per tant, una data trista per a tots els catalans. Llavors vam perdre el dret a ser catalans i vam ser obligats a ser espanyols. Però això de ser català i espanyol a la vegada és tant dificíl com barrejar aigua i oli. Gairebé 300 anys després, l'11 de setembre ha de seguir sent una data reivindicativa. I si no ho és, voldrà dir que els hereus de Felip V han complert la seva missió. Diguem no! Visca Catalunya!!!
Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Tunning: Afició o frikisme?
0 Comentaris (clica aquí per afegir el teu) a dimecres, de setembre 10, 2008
Navegant pels foros d'slot m'he trobat aquestes imatges que m'han deixat a quadros. Els tuneros ja no saben amb què deixar-se la pasta! Tot i així trobo la idea força original. Aquí hi ha un curro que no vegis. La maqueta està força bé i això de que la pista vagi d'un cotxe a l'altre amb aquesta mena de passarel.la m'agrada molt. Almenys, per fi, un tunning que va més enllà dels spoilers, les llantes, els alerons que semblen maleters aixecats, les adhesius de Camarón de la Isla i el bum-bum del Subwoofer. Què passa, neeeen ?! A més a més, a partir d'ara els domingueros ja tenen una nova proposta: para-sol, cerveseta i scalextric en plena natura :)
06 de setembre 2008
Coldplay - Speed of sound
1 Comentaris (clica aquí per afegir el teu) a dissabte, de setembre 06, 2008Pel que fa a la seva vessant artística en Chris Martin també coneix l'èxit. Per a molts Coldplay és el grup de la dècada i s'han fet un nom entre els grans. Jo no li guardo cap mena de rencúnia al Chris Martin ;) però a mi els Coldplay no m'acaben d'agradar tant com per guanyar-se la fama que tenen. M'agraden els èxits In my place i Speed of sound, per exemple, però m'aburreix bastant sentir un disc sencer. Diuen que en directe guanyen molt, possiblement és cert, perquè no dic que siguin mals músics, però no m'arriben. Ja ho diu l'Àngel Llàcer: "O te entra o no te entra" :)
O sigui, que per mi Chris Martin és més el marit de la Gywneth Paltrow que el cantant de Coldplay :)
02 de setembre 2008
David Ferrer i la ignorància de les dones
1 Comentaris (clica aquí per afegir el teu) a dimarts, de setembre 02, 2008No sé si aquest tal David Ferrer és gaire bo amb això del tennis, ahir mateix jo ni tan sols sabia qui era, però... caram si s'ha fet famós!!! I no pas per tocar bé la bola, sinó per anar-se'n de la llengua. Aquest xicotet valencià no pensa el què diu o... poster diu el què pensa? Hi ha opinions per a tot però jo vull pensar que les seves paraules són fruit del calentón que portava el tío a sobre. No em cap al cap que algú sigui tant misògin i que a sobre sigui tant curtet com per dir el què diu públicament. Jo crec que el tío jugava fatal i estava creuadíssim -necessitava urgentment sentir una cançó de Katie Melua ;) - i es va emprenyar pel Warning (una mena de tarjeta groga) amb què el va sancionar la jutgessa de pista. Va canalitzar la seva ràbia de manera equivocada i no es va saber controlar. No crec que se l'hagi de tractar de masclista ni res d'això, només és una mica idiota per montar el número i res més.
No sabeu de què us parlo? Aquí teniu el video: