Entrades
14 de setembre 2012
10 de setembre 2012
Els entesos en el món del vi parlen principalment
de vins negres. Certament, el vi negre és un producte excel·lent que requereix
molta més cura en la seva elaboració que no pas un vi blanc. I no només això,
sinó que el vi negre té un compost que el vi blanc no té i que és el que el fa
interessant per als experts: els tanins.
Podríem dir que els tanins són els signes de
distinció del vi negre. Explicar què són requeriria una explicació química que
desconec però el que fan és que el vi adquireixi l’astringència, és dir, la sensació
de sec, raspós i lleugerament amargant que deixa a la boca. A més a més, són
beneficiosos pel sistema cardiovascular, és a dir, fan que el consum moderat de
vi sigui saludable.
Fins no fa gaire, encara que sóc de Vilafranca de
tota la vida, em pensava que el vi blanc es feia amb raïm blanc a partir de
varietats com el macabeu, el parellada, etc. i que el vi negre es feia amb raïm
negre, és a dir, amb merlot, ull de llebre, etc.. La meva sorpresa va ser saber
que és possible fer vi blanc amb raïm negre. I un dels secrets està un altre
cop en els tanins, o en la seva absència en aquest cas.
Ara sé que per fer vi negre cal triturar i deixar
la pell i les pellofes del raïm junt amb el most, de manera que al fermentar,
s’alliberen els colorants, els aromes i els tanins. El vi rosat seria llavors
una mena de vi negre a mig fer. Però per fer vi blanc la pell i les pellofes es
separen, de manera que és només el most el responsable de l’aroma i el color. Tanmateix,
el vi blanc encara té una oportunitat d’adquirir tanins, o també podríem dir
prestigi, si reposa en bóta de fusta, ja que aquesta també n’allibera.
Però anem en compte! Si ens deixem endur per
aquests arguments acabarem dient que el vi negre és més bo que el vi blanc
perquè conté més tanins, però això no és cert. Com en tot en la vida la gràcia
està en trobar l’equilibri. Un excés de tanins també pot fer el vi desagradable
al paladar i deixar-nos la llengua com un esclop.
Jo sóc un gran defensor dels vins blancs perquè
si m’agrada el vi i l’he après a apreciar és perquè vaig començar bevent vi
blanc. És la millor alternativa al refresc nord-americà perquè qualsevol moment
és bo per a una copeta. I això és així precisament per l’absència de tanins,
pel seu pas suau per la boca. Un vi blanc jove pot ser molt agradable i no cal maridar-lo amb res més que amb unes
patates xips a l’hora del vermut. En definitiva, estic convençut que en moltes
ocasions un vi novell sense pretensions és millor que un vi negre recomanat per
algú que ens ha atabalat parlant de tanins.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)