26 d’octubre 2008

Remenant pel Facebook he vist que el Manel tenia una extensió que li permet enviar unes imatges de los Teleñecos (The Muppets) i de seguida he vist la del Mahna Mahna, el millor gag musical de tots els temps :) És una cançó sense cap sentit, només el de l'humor ;) Veure'n el vídeo és tornar a somriure una i una altra vegada. Pel YouTube se'n troben múltiples versions. Aquí teniu les que em semblen les millors.

La més perfeccionada


L'original


Un dia qualsevol, a la feina ;)

16 d’octubre 2008


Doncs sí, ja m'he apuntat al que ara es porta a internet. Ara els més posats en temes internàutics diuen que si no tens Facebook no ets ningú. O sigui, que una mena de Descartes de l'era digital diria "Tinc Facebook, doncs existeixo". Bé, tampoc crec que n'hi hagi per tant, però està bé. La veritat és que potencialment tothom qui té Facebook està connectat i un pot arribar a formar part d'una xarxa interessant, ja que a base de dedicació es pot conèixer a molta gent. De fet, el Facebook integra totes les eines interactives d'internet (bàsicament xat, correu i arxius compartits) .Crec que és bastant útil si volem buscar algú que hem perdut al túnel del temps i preguntar-li què tal li va. A part d'això, encara no sé si realment serveix de gaire. Ah bueno, sí! Deu ser una bona eina per lligar. Però bé, jo aquesta vessant no l'he explorada ;) I vosaltres? Teniu Facebook? Doncs busqueu-me pel meu nom i descobrim junts de què va tot això!!!

09 d’octubre 2008


No sé si estareu d'acord amb mi, però crec que el pitjor de la situació econòmica actual és el desànim que ha provocat. No cal veure cap Telenotícies ni sentir la ràdio per donar-nos compte que hi ha tristesa en l'ambient. Estem al mes d'octubre i la sensació a nivell de feina és com estar en ple mes d'agost, però sense el relax d'un mes d'agost normal. És com estar de vaga en serveis mínims i això va calant. El crack del sistema financer és molt greu, però encara és pitjor l'estat d'ànim que provoca, perquè fa que fins i tot sentim angoixa cada cop que obrim la cartera per pagar coses quotidianes. Haurem d'acostumar-nos a viure així, perquè diuen que això va per llarg. Potser és hora de fer servir la imaginació i de veure que generacions anteriors a la nostra han viscut feliços amb molt poca cosa. Cal que ens donem compte que és en temps de crisi quan més pujen les accions de l'amor, l'amistat i la familia. Aquests són els nostres actius de veritat. Ah! I no s'ha de perdre mai el sentit de l'humor :)


02 d’octubre 2008


Últimament quan veig un partit del Barça em sembla que estic veient un partit d'handbol. Ho dic perquè tot el joc d'atac es produeix a la frontal de l'àrea, amb passades curtes i desplaçaments lents enmig d'una maranya defensiva. El Barça ha perdut la capacitat de sorprendre, no mostra recurosos ofensisus clars i és totalment previsible. Les bandes no es fan servir i ningú s'atreveix a xutar. Sembla com si vulguéssin fer els gols sense xutar, com si vulguéssin arribar a la porteria amb la pilota als peus, com si es tractés de fer un touch down. Al futbol americà es juga així, però al futbol de tota la vida no. Qualsevol equip que planta l'autobús li posa les coses difícils al Barça i és capaç de fer un gol en una jugada aïllada. En definitiva, que no n'hi ha prou amb fer més de 20 ocasions de gol en un partit, perquè gairebé cap d'aquestes és mai una ocasió clara, i les mancances defensives comencen a ser preocupants.

En primer lloc, per fer gols cal ser original. S'ha de sorprendre al rival, i per fer-ho cal ser ràpid i aprofitar tota l'amplada del camp. No serveix de res jugar amb 5 davanters si es fan nosa uns als altres. Les jugades han de començar-se a trenar al camp propi, on encara hi ha espais, i no esperar a ser a 3/4 de camp, quan tota la defensa rival ja ha reculat. Xavi ha de jugar un pèl mes enderrerit, per donar espai a l'habilitat d'Iniesta i a la màgia de Messi. Així mateix, crec que cal aprofitar més la velocitat de Dani Alves. Henry que escalfi banqueta i que es mengi els torrons a Londres, perquè, ara per ara, convé treure profit del bon moment anímic d'Eto'o i s'ha demostrat que aquests dos no es compenetren. Però sobre tot cal no atabalar-se en que jugui Bojan, perquè de moment és un bon recanvi per a les segones parts. Cal esperar. És jove i tard o d'hora serà titular indiscutible i se l'ha de deixar tranquil, no sigui que el fem malbé entre tots. Sergio Busquets i Pedro també són bons i faran bona feina.

D'altra banda, la defensa ha de ser necessàriament de 4, que hauríen de ser més o menys fixos, acostumats a jugar junts, per acoblar-se millor. Alves per la dreta, Abidal per l'esquerra, i Puyol i Márquez com a parella de centrals. La lesió de Milito pinta malament i Cáceres no em convenç. És massa boig i potser li cal madurar el seu joc. La resta d'invents els deixaria córrer, tot i que provaría de fer jugar a Piqué de lateral esquerre, perquè Sylvinho ja no és jugador pel Barça i Abidal està en hores baixes i encara no ha demostrat la seva vàlua.

Total, que ara per ara m'agrada més el Barça de Crackòvia que el de Guardiola. I això, encara que no satisfà les meves ganes de veure bon futbol, almenys fa gràcia :)