Sapere aude !

Ja la tenim aquí, la més típica de Catalunya ja ha començat. Com cada any tots els vilafranquins ens disposem a viure la nostra festa intensament. Durant aquests dies (del 29 d'agost al 2 de setembre) Vilafranca es transforma i abandona la rutina diària per abocar-se a la festa. El més destacat són sempre les celebracions tradicionals (Diada castellera de Sant Fèlix, Balls populars, processons, cercaviles i l'entrada de Sant Fèlix).

Gloriós Sant Fèlix, que de Vilafranca n'és patró, i visca la Festa Major !!!

Per als qui no la conegueu aquí teniu un video per fer el tastet:

Hi ha grans cançons de la història del rock que necessiten un descans. Són clàssics que hem sentit inifinitat de vegades i que ja no ve de gust tornar-les a escoltar, perquè fins i tot fan mandra de sentir. Això no vol dir que no ens agradin, sinó que les hem gastat de tant sentir-les. La cinta de cassette es va enredar, el disc es va ratllar, el CD està mig perdut o prestat, l'arxiu mp3 ja no sabem on para i possiblement encara no hem vist el video pel Youtube, però la cançó segueix sonant dins nostre.

Fa uns dies vaig veure per la tele que el Roger Hodgson està de gira i les imatges que oferien eren del Give a little bit, un temàs de la seva època amb Supertramp. Llavors vaig voler posar-lo aquí, però em vaig fer enrere perque vaig considerar que és un d'aquests que mereixen descans. Ara bé, avui mateix, escoltant Antenne Bayern per internet m'ha sorprès aquesta versió dels americans Goo Goo Dolls. M'agrada molt l'adaptació que han fet del tema al seu estil, més elèctric i enèrgic. Normalment no m'agraden les versions dels clàssics perquè em trastoquen els esquemes i sempre acabo preferint l'original, però en aquest cas Give a little bit ha rebut la renovació que mereixia. Ara fins i tot em ve de gust tornar a escoltar el disc Even in the quietest moments sencer.

Després del nomenament de Guardiola com a nou entrenador del Barça, jo no les tenia totes de cara la nova temporada. El noi de Santpedor no és sant de la meva devoció, sobre tot després de la manera que va deixar el Barça en la seva etapa de jugador. Va marxar amb molts fums, pensant que el Chelsea, el Manchester o el Milan se'l rifarien, però va haver d'acabar fitxant pel Brescia, una mena de Recreativo de Huelva d'Itàlia, si no volia quedar-se sense equip. Tampoc crec que fos l'ànima del Dream Team, tal com s'ha dit, perquè crec que li faltava corpulència per acabar de ser un jugador complet en la seva posició, el famós 4 en un sistema 3-4-3. Però fins ara les coses li van bé com a entrenador. La va cagar només arribar al dir que no comptava amb Deco, Eto'o i Ronaldinho, perquè això va fer més difícils les negociacions per traspassar-los a bon preu, però ja en aquella roda de premsa va donar bones vibracions a l'afició, prometent esforç i exigint treball i dedicació a l'equip.

El que no acabo de veure clar és aquest sistema 3-4-3 a l'estil Cruyff que vol implantar. Em fa molta por jugar amb només tres defenses en els temps que corren, en què tots els equips juguen al catenacio i al contra-atac. Si la defensa no està molt atenta, arribaran molts gols tontos en moments decisius de partits importants. El gol del Boca Juniors al Gamper n'és un bon exemple :( En contra-partida veurem un Barça decidit a l'atac, amb esperit guanyador, que oferirà un bon espectacle. Els gols de Puyol i Eto'o del mateix partit també exemplifiquen això. Al Gamper la cosa va anar bé. A veure si seguim així, Pep :)

Diuen que la música amansa les feres i deu ser cert, perquè aquest matí m'havia sortit al revés i estava fet un tigre de bengala, amb una mala llet a sobre que... sort que estava sol que si no... :S Doncs en aquell moment a RAC105 sonava aquesta cançó i de sobte m'he tornat un lindo gatito, més manso... :) No l'havia sentit mai aquesta Katie Melua, ni encara en sé res, però la seva discografia completa (només són 3 CDs) ja comença a baixar per l'Emule. Feu la prova quan estigueu molt creuats, més que res per si només és cosa meva... ;)