Entrades
04 de maig 2008
Nicolas Sarkozy va dir durant el Tour de França de l'any passat que els ciclistes que l'havien impressionat més eren Miguel Induráin i Luis Ocaña. Evidentment, el president gavatxo no es referia a mi - no perquè "yo no me llamo Luis", com diu el Carod-Rovira -, sinó perquè volia dir el Luis Ocaña Pernía, un gran ciclista de la dècada dels 70, que curiosament va guanyar la Volta Ciclista a Espanya l'any 1970, l'any del meu naixament, encara que no va haver cap intencionalitat per part dels meus pares a l'hora de triar el meu nom. A l'any 1971 Ocaña hagués guanyat el Tour de França si no hagués patit una greu caiguda al descens del Col de Mente quan portava més de 7 minuts d'avantatge al gran Eddy Merckx. Però va guanyar la ronda francesa al 1973. Al 1977 es va retirar i li van dedicar un pont a Miranda de Ebro (Burgos) que anys després van haver de tirar a terra :( Al 1994 es va suicidar. Diuen que patia moltes depressions a causa de problemes econòmics i de salut.
Luis Ocaña va néixer a Priego (Cuenca) l'any 1945, on és coniderat un heroi local, encara que de molt petit va emigrar a França a causa de la post-guerra. Ara fa cinc anys, quan vaig anar de vacances a Cuenca amb la Carme vam anar fins a allà. Era diumenge al matí i semblava un poble fantasma, perquè tothom era a missa. Això ho vam saber després, quan va sortir la marabunta de l'església. Però ja a l'entrada del poble hi ha aquesta mena de monument a Ocaña. Foto obligada, evidentment. Jo també buscava si hi havia un carrer amb el seu nom per completar l'àlbum :), però no el vaig trobar i em va fer vergonya - que tonto vaig ser, oi? - de preguntar-ho a les monges que sortien de missa. Per cert a Cuenca capital el pavelló esportiu porta el seu - nostre ;) - nom.
Malauradament poca gent recorda a aquest llegendari ciclista, l'únic que va ser capaç de fer-li ombra a Eddy Merckx. Cada vegada menys, i només homes de més de 50 anys, somriuen quan els dic el meu nom i afegeixen allò de: "Ostres! Com el ciclista!". Algunes vegades segueixo el rotllo i dic que sóc parent seu per fer una mica de conya, però sempre acabo confessant que no és veritat, que només és casualitat :)
Ui, ara veig que no hi haurà excusa que valgui per no sortir amb la bici amb els dos Jordis ;)
Ui, ara veig que no hi haurà excusa que valgui per no sortir amb la bici amb els dos Jordis ;)
1 Comment:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Crec que a tots els que ens agrada agafar la bici tenim algunes coses en comu: Ganes de fer exercici , veure una mica de mon, ja sigui de llarg recorregut, fent molts kilometres sobre la bici en un matí , o de distancies curtes passejan-te pel passeig de Sitges ,posem per cas, mirant tot l'ambient mentre pedales tranquilament.
Sigui com sigui, anar amb bici es una experiencia sempre agradable que ajuda a desconectar-se de la rutina de la feina.
Dintre del mon de la bici, prefereixo la de muntanya, doncs la natura , els camins , les masies, tot l'entorn es diferent, i , aparentment menys perillos, doncs no hi ha tan de transit.
Ja hem intentat quedar per sortir, i no hi ha hagut manera. A veure si podem fer alguna volteta pel penedes que ja començo a pensar que et vols escaquejar eh Luis Ocaña? ;)
Veuras que no ho podras deixar i la bici es convertira en un vici.. je je.. El Jordi Torrinyo ja ho sap, i evidentment li va agradar molt, ara et toca a tu fer el pas, o la pedalada millor dit. T'esperem amb els cascs al cap doncs. :)