Sapere aude !

La Laura Branigan no va ser gaire famosa, però té una bona veu que fàcilment ens transporta als anys 80. És veritat Fontsanta, la seva versió de Self control és tant o més bona que l'original de RAF. Aquest va ser, a més a més, el seu millor èxit. De fet, va ser més coneguda per versionar temes d'altres que amb els temes propis. Així, per exemple, també va fer versions de Forever young d' Alphaville, de The power of love de Jennifer Rush, de How am I supposed to live without you de Michael Bolton, de The best is yet to come de Bryan Adams i de la que ve a continuació, Gloria d'Umberto Tozzi

No, no !!! Abans de posar-me verd llegiu el que vull dir !!! Aquesta cançó és especial per mi. No pas per la lletra ni pels cantants, però és així nyonya i em va enganxar en una època nyona. No sé si m'enteneu? Ara ja se m'ha passat. Bueno, no del tot ;) La Carme diu que ara anireu a per mi. No us passeu... gaire ;)

Dissabte passat els 5 Magnífics - els enganxats al Bang! ;) (Jordi M, Johnny, Fontsanta, Carme i jo) - vam quedar per fer de jurat d'Eurovision. El Jordi T es va rajar a última hora perquè el Biel li va donar molta guerra. El cas és que ens vam preparar una taula classificatòria per anar votant cadascú qui més li agradava i la previsió del resultat final. Pel que fa a mi la classificació gairebé que es podria capgirar.

És injusta l'ultima posició del Regne Unit. Era una bona cançó. Per a mi, la millor. El friki francès era divertit i la cançó m'agrada força. I la tia d'Armenia estava molt bona, tot s'ha dir ;)


Però quan va sortir el Sergio Dalma rus rejovenit revolcant-se per terra i el patinador fent la papallona per allà el mig, ja vaig tenir clar que guanyaria, perquè el que agrada als països de l'est és aquest estil kitsch i ranci que caracteritza tot el festival en general.

L'any que ve s'hauria de presentar un altre friki per Espanya, perquè és impossible prendre's seriosament aquest tongo. Alemanya i el Regne Unit haurien de fer el mateix, seguint el nostre exemple i el del pavo irlandès, ja que mai sortiran dels últims llocs.

Si voleu seguir torturant-vos la vista i la oïda, cliqueu aquí: Les actuacions d'Eurovision 2008

Vale, vale !!! El Chiki-Barça no és la millor versió del Chiki-Chiki. A veure què us sembla el Llach polac fent "Porrera, Porrera,..."

Les últimes vegades que he agafat la guitarra per rascar una mica, m'ha vingut de gust tocar alguna cosa de Johnny Cash, sobretot des de que vaig veure la pel·lícula En la cuerda floja (I walk the line), protagonitzada per Joaquin Phoenix, sobre la vida d'aquest gran músic. Molt bona, per cert. M'agraden molt Get rhythm i la mateixa I walk the line. Em donen molt bon rotllo i són molt fàcils de tocar i de cantar. Us deixo el video, la lletra i els acords d'aquesta última per si algú s'anima amb mi. Vinga Dani, proposa-li a a la Laura un duet ;)

A        E7                           A
I keep a close watch on this heart of mine
A         E7                     A
I keep my eyes wide open all the time.
A          D                         A
I keep the ends out for the tie that binds
A              E7               A
Because you're mine, I walk the line

I find it very, very easy to be true
I find myself alone when each day is through
Yes, I'll admit I'm a fool for you
Because you're mine, I walk the line

As sure as night is dark and day is light
I keep you on my mind both day and night
And happiness I've known proves that it's right
Because you're mine, I walk the line

You've got a way to keep me on your side
You give me cause for love that I can't hide
For you I know I'd even try to turn the tide
Because you're mine, I walk the line

Els qui no heu llegit el comentari de la Carme a "Tadeo Jones vs Indiana Jones" teniu aquí l'oportunitat de llegir-lo i veure els vídeos que proposa, perquè hi ha molt de contingut . Què és això de no llegir els cometiaris??? Molt mal fet ;P Ah! Intromissions com aquesta són intolerables ;)

Pels que desperteu al mon del curtmetratge o bé ja hi heu trobat el gust m’agradaria recomanar-vos dos curts que ens han agradat força.;)
El primer el vaig descobrir al programa de Metròpolis de tv2 (http://www.rtve.es/tve/program/metropolis/index.html)de fa uns quants anyets, de una selecció força bona amb joveníssims i ara coneguts directors espanyols, em va semblar molt divertit i ben fet, a més una bona interpretació d’en Coque Malla i l’Aridna Gil :




El següent, un palíndrom en majúscules, ha estat reconegut amb varis premis, molt interessant ja ho entendreu un cop vist:



Espero que els gaudiu, i que el Lluís no s’emprenyi per aquesta petita intromissió ;p

Us deixo també aquí uns enllaços referents a aquest tema:


Magazine cine:
http://www.blogsandocs.com/docs/?page_id=2

Mostra de curtmetratges de Manresa (Didac m’imagino que ja ho deus conèixer):
http://www.mostrat.org/

Mostra de curtmetratges de Vilafranca:
http://www.cineclubvila.cat/mostra-de-curtmetratges-edicions.htm

Fa dos anys la Carme va fer el cartell i el programa de ma de la X Mostra de Curtmetratges de Vilafranca i gràcies a això vam descobrir el curt d'animació Tadeo Jones, que és realment divertit. No només va guanyar a Vilafranca, sinó que també va guanyar el Goya al 2006.



És una bona manera de fer temps mentres esperem anar a veure Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Aquesta s'ha d'anar a veure al cine, oi Jordi i Fontsanta? ;)

Últimament he estat capficat a la feina davant d'un problema informàtic d'aquells tan emprenyadors. Resulta que mirant la factura del telèfon ens sortia a compte acollir-nos a un pack d'aquests de Telefònica amb trucades i Internet. A la feina tinc 3 ordinadors en xarxa. Un és el servidor, que porta Windows Server 2000, i els altres van amb Windows 98. Sí, és veritat, la xarxa és molt vella, de l'any 2000, però fins llavors no havia fallat mai. Al tractar-se de xarxa, jo no em vaig atrevir a muntar el router i vam demanar que els de Telefònica l'instal·léssin. El que no acabo d'entendre és perquè ens havien de canviar el router, si anava bé.

El cas és que es va presentar un latino d'aquests subcontractats de Telefònica. El tio s'enterava menys que jo i no se'n ensortia. La xarxa queia i no hi havia Internet. Constantment pretenia que li signés el full de servei per poder fotre el camp. Però jo res de res :( Volia una solució, és clar. Finalment va dir que segurament era problema dels ordinadors o del Windows 98, que potser no reconeixia el router. Allò em va sonar convincent, perquè havia sentit a dir que el Windows 98 no suporta 3 Mb d'Internet. Llavors vaig tenir una visió :0 Enlloc d'ordinadors vaig veure fòssils davant meu :0 i jo era una mena d'Indiana Jones ;( Així que resignat li vaig firmar el paper al latino, veient que l'única solució era gastar-se els calers en ordinadors nous.

Així que vaig anar a l'Impacte. Sí, sé que tenen fama de careros, però també de bon servei i tal com diuen: A la feina, cap risc. Doncs allà vaig trobar l'ajuda que necessitava. Em van dir que el Windows 98 és tan vàlid com qualsevol altre sistema operatiu i si la xarxa havia deixat de funcionar era només per un conflicte de IPs, que els de Telefònica no saben solucionar. El cas és que en 15 minuts un tècnic de l'Impacte va deixar la xarxa a punt amb Internet com una bala.

És veritat, el Windows 98 té menys detalls que un Seat Panda i no es pot actualitzar, perquè Microsoft ja fa temps que se'n va desentendre. Però hi ha solucions alternatives. S'ha de tunejar una mica, però encara pot fer servei. Per exemple, navegar amb el Mozilla Firefox enlloc de l'Explorer 5.

Que no es tracata d'una joia ja es va veure quan al mateix Bill Gates se li va penjar en la presentació oficial de fa 10 anys :S





Però què seria de la informàtica sense els pantallazos del Windows 98? :)

Segurament que fa uns dies els Arreplegats heu rebut una còpia digital dels poemes del Dani. Els que vam anar a Centelles per les festes de nadal tenim fins i tot l'edició de luxe dedicada pel Dani ;) Doncs d'entre aquell recull, una de les poesies que ja des del primer cop d'ull em va agradar més és aquesta. Com diu el Dani, és sorprenent la relació que tenen les paraules "gerra" i "guerra". Per a quedar-se glaçat, vaja :0


Després de la guerra
va venir la fredor,
el mur de la separació,

El dia 1 la Carme i jo vam anar a Sabadell per a retrobar-nos amb el Didac, els seus dos fills (la Laura i el Roger) i els anfitrions de la trobada (l'Encarni, el Ramon i la seva filla Ariadna, que té 3 anys). L' Ariadna ens va explicar que ja sap contar, així que li vam demanr que contés. I va dir: "un, dos, tres,... catorze". A tots ens va venir al cap la intro de Vértigo i vam riure :D Això li passa per tenir un pare tant marxós. Això es porta als gens, segur ;) Ah! Sabieu que aquest video-clip el van rodar al Delta de l'Ebre? Un gran destí per als ciclistes i per als amants del bon arròs. Tenim alguna cosa pendent, no és cert, Jordi i Fontsanta? -i tothom qui es vulgui apuntar ;) -La veritat és que la cançó no és res de l'altre món, però per tot això ja val la pena tornar a veure el video.