24 d’agost 2008

Hi ha grans cançons de la història del rock que necessiten un descans. Són clàssics que hem sentit inifinitat de vegades i que ja no ve de gust tornar-les a escoltar, perquè fins i tot fan mandra de sentir. Això no vol dir que no ens agradin, sinó que les hem gastat de tant sentir-les. La cinta de cassette es va enredar, el disc es va ratllar, el CD està mig perdut o prestat, l'arxiu mp3 ja no sabem on para i possiblement encara no hem vist el video pel Youtube, però la cançó segueix sonant dins nostre.

Fa uns dies vaig veure per la tele que el Roger Hodgson està de gira i les imatges que oferien eren del Give a little bit, un temàs de la seva època amb Supertramp. Llavors vaig voler posar-lo aquí, però em vaig fer enrere perque vaig considerar que és un d'aquests que mereixen descans. Ara bé, avui mateix, escoltant Antenne Bayern per internet m'ha sorprès aquesta versió dels americans Goo Goo Dolls. M'agrada molt l'adaptació que han fet del tema al seu estil, més elèctric i enèrgic. Normalment no m'agraden les versions dels clàssics perquè em trastoquen els esquemes i sempre acabo preferint l'original, però en aquest cas Give a little bit ha rebut la renovació que mereixia. Ara fins i tot em ve de gust tornar a escoltar el disc Even in the quietest moments sencer.


1 Comment:

  1. Unknown said...
    Ja he tornat !
    Tot lo bo s'acaba. Però bé, ja veus que de les primeres coses que he fet ha estat mirar el teu blog ;-)
    Sobre aquesta versió, ho sento, però no hi ha color. La versio amb el Roger Hodgson amb Supertramp o sense m'agrada molt més. No sé, potser jo tinc una resistència a escoltar i escoltar i escoltar les cançons que em diuen alguna cosa, i aquesta no l'he deixat d'escoltar mai.
    Salut i records !!
    La setmana que ve, espero un especial de Coldplay ;-)

Post a Comment