Sapere aude !

Últimament quan veig un partit del Barça em sembla que estic veient un partit d'handbol. Ho dic perquè tot el joc d'atac es produeix a la frontal de l'àrea, amb passades curtes i desplaçaments lents enmig d'una maranya defensiva. El Barça ha perdut la capacitat de sorprendre, no mostra recurosos ofensisus clars i és totalment previsible. Les bandes no es fan servir i ningú s'atreveix a xutar. Sembla com si vulguéssin fer els gols sense xutar, com si vulguéssin arribar a la porteria amb la pilota als peus, com si es tractés de fer un touch down. Al futbol americà es juga així, però al futbol de tota la vida no. Qualsevol equip que planta l'autobús li posa les coses difícils al Barça i és capaç de fer un gol en una jugada aïllada. En definitiva, que no n'hi ha prou amb fer més de 20 ocasions de gol en un partit, perquè gairebé cap d'aquestes és mai una ocasió clara, i les mancances defensives comencen a ser preocupants.

En primer lloc, per fer gols cal ser original. S'ha de sorprendre al rival, i per fer-ho cal ser ràpid i aprofitar tota l'amplada del camp. No serveix de res jugar amb 5 davanters si es fan nosa uns als altres. Les jugades han de començar-se a trenar al camp propi, on encara hi ha espais, i no esperar a ser a 3/4 de camp, quan tota la defensa rival ja ha reculat. Xavi ha de jugar un pèl mes enderrerit, per donar espai a l'habilitat d'Iniesta i a la màgia de Messi. Així mateix, crec que cal aprofitar més la velocitat de Dani Alves. Henry que escalfi banqueta i que es mengi els torrons a Londres, perquè, ara per ara, convé treure profit del bon moment anímic d'Eto'o i s'ha demostrat que aquests dos no es compenetren. Però sobre tot cal no atabalar-se en que jugui Bojan, perquè de moment és un bon recanvi per a les segones parts. Cal esperar. És jove i tard o d'hora serà titular indiscutible i se l'ha de deixar tranquil, no sigui que el fem malbé entre tots. Sergio Busquets i Pedro també són bons i faran bona feina.

D'altra banda, la defensa ha de ser necessàriament de 4, que hauríen de ser més o menys fixos, acostumats a jugar junts, per acoblar-se millor. Alves per la dreta, Abidal per l'esquerra, i Puyol i Márquez com a parella de centrals. La lesió de Milito pinta malament i Cáceres no em convenç. És massa boig i potser li cal madurar el seu joc. La resta d'invents els deixaria córrer, tot i que provaría de fer jugar a Piqué de lateral esquerre, perquè Sylvinho ja no és jugador pel Barça i Abidal està en hores baixes i encara no ha demostrat la seva vàlua.

Total, que ara per ara m'agrada més el Barça de Crackòvia que el de Guardiola. I això, encara que no satisfà les meves ganes de veure bon futbol, almenys fa gràcia :)