Sapere aude !

Doncs sí, contra tot pronòstic, dissabte passat vaig assolir el primer lloc de la categoria Amateur a la Bisbal. La veritat és que no pensava guanyar, perquè no vaig anar a arriscar en cap moment. Fidel a la meva tàctica conservadora, vaig córrer amb l'únic objectiu de no sortir-me de la pista i això va donar un gran resultat. Però jo no estava tant tranquil com tothom deia. La Carme, el Jordi i la Fontsanta poden donar fe que tenia les mans glaçades i la cara bullint dels nervis que passava per dins ;P

El cotxe que portava, un Subaru Impreza SIMM de Ninco, ja fa molt temps que el tenia a punt. Aquí us detallo la preparació:

- Eixos calibrats Ninco (amb els de serie també hagués anat bé)
- Joc de polixes 4x4 addicionals (per aconseguir una tracció més repartida)
- Gomes tensores vermelles (tensen més que les negres)
- Llantes de plàstic Oz de 15" de Ninco (les meves preferides -barates i eficients-)
- Pneumàtics de perfil baix Team Slot al davant
- Pneumàtics de tres ratlles PKS al darrere
- Suspensió mitja al davant (blava)
- Suspensió dura al darrere (groga)
- Motor NC-5 encintat i engreixat (sense rodatge, de sèrie ja era molt fi)
- Carrosseria aixamplada (a base de secador, per millorar la basculació)
- Guia llimada (sobretot per no tenir problemes a les pistes Scalextric)


En general és un cotxe que dóna molta confiança i es pot conduir apurant al límit. Té tendència a culejar, perquè és un cotxe llarg, però la seva distància entre eixos el fa estable, doncs avisa derrapant molt abans de marxar de la pista, de manera que és fàcil de controlar si es porta un bon ritme de carrera, sense córrer riscos. Segurament amb una conducció més agosarada hauria pogut acostar-me als temps que van fer els participants Pro, perquè el cotxe m'ho hagués permès, però no em vaig atrevir. Sé que les properes curses no seran fàcils, poc a poc hauré d'anar millorant la meva tècnica de conducció i arriscar a les corbes per anar esgarrapant segons al crono. De fet, això és el que em motiva en vistes a l'any que ve i el que fa que aquest hobby em segueixi apassionant :D

Més info al blog del Jose: http://bislotracing.blogspot.com/

Joe Satriani ha demandat als Coldplay per plagi. La polèmica està servida! El guitarrista nord-americà diu que la partitura i la progressió d'acords del tema Viva la vida, inclosa en l'últim disc de la banda de Chris Martin Viva la vida or death and all his friends, inclou "porcions originals substancials" de la seva cançó instrumental If I could fly, que apareixia en el seu disc Is there love in space? (2004). Per això, Satriani demana una indemnització i tots els beneficis que es derivin dels drets d'autor de la cançó, ja que està editada sense el seu permís i sota l'autoria dels quatre membres de Coldplay.

La veritat és que els temes s'assemblen sospitosament i Chris Martin diu que és cert, que les cançons s'assemblen molt, però que en cap cas ha copiat perquè no havia sentit abans el disc de Satriani. De fet, jo em crec al marit de la Paltrow, perquè també podria ser que l'hagués sentit per casualiat o inconscientment en algún lloc, sense prestar-ne atenció i que després aquell flash es convertís en partitura.

Vull pensar que no és un plagi, perquè si de veritat ho és, Chris Martin i companyia són una mica curtets, perquè Joe Satriani és un guitarrista molt conegut i el tema només té quatre anys d'antiguitat. Suposo que si algú no té idees i es posa a copiar, el que fa és rebuscar una mica més en artistes poc coneguts i cançons molt més antigues. D'aquesta manera, és molt més difícil que t'arribin a pillar. És com les tesis doctorals. En els meus temps a la uni corrien rumors de que hi havia tràfic de tesis australianes. I llavors no hi havia internet... :S

La prova del delicte



La genialitat de Joe Satriani. El tema és fantàstic. Uns solos brutals



Una gran cançó de Coldplay. Això no es pot negar

El dissabte que ve, 13 de desembre, a partir de les 4 de la tarda, té lloc la tercera edició del Rally Slot de La Bisbal. Per aquesta ocasió, ja estan a punt quatre circuits als sotans de cal Basté, que pel que ja he pogut veure prometen una estona molt entretinguda on els pilots hauran de demostrar de veritat la seva vàlua en tot tipus de pista. Tot i que encara es tracta d'una cursa enfocada a pilots principiants i es corre exclusivament en grup N, és a dir, amb cotxes pràcticament de sèrie. O sigui, que amb aquesta cursa es pretén fer ja un salt qualitatiu, que de fet ja s'apuntava en la segona edició, i engrescar als participants a prendre part de cara a l'any que ve en curses oficials, és a dir, en rallys seriosos a nivell nacional. És amb aquest afany que ha nascut la associació Bislotracing, que a part de ser un club d'amants de l'slot i oferir mitjans a aquells qui el vulguin practicar, també té la intenció de formar una escuderia de pilots.

Si voleu venir, ja sigui a participant o no, feu-m'ho saber. Jo ja tinc a punt el Subaru Impreza i el Citroën C4. Ara només em falta decidir-me per un dels dos ;)

En el terreny de la música disco els anys 80 van acabar definitivament el dia en que a los 40 Principales van deixar de sonar els Ace of Base. Això deuria ser cap a l'any 94. Aquest grup suec, de qui es deia que recollien l'herencia musical dels ABBA, és sens dubte l'última banda de pop que creava èxits sota els paràmetres de la música disco dels 80 (sintetitzadors, melodies enganxifoses, ritmes ballables i estètica de no haver trencat mai un plat). El seu disc Happy Nation (1993) va entrar al Llibre Guiness dels Records com el disc de debut més venut de la història (més de 20 milions de còpies). Però l'èxit no els va durar gaire, ja que van aparèixer en un temps en què ja nedaven contra-corrent i els discs posterioris ja van arribar massa tard, perquè el món de la música disco ja havia entrat plemanent als 90 (ritmes pre-programats i repetitus, sense melodia i estètica outsider). Així, els Ace of Base van quedar ràpidament fora de lloc i sense poder competir a la pista de ball amb la música electrònica, que ja havia transformat les discotèques en antros de música-màquina. El seu so va envellir de seguida i temes com All that she wants, The sign o Beautiful life només ens agradaven als vells nostàlgics, que ja no voliem anar a la discoteca si no era per sentir almenys alguna cosa decent.