Sapere aude !

En el terreny de la música disco els anys 80 van acabar definitivament el dia en que a los 40 Principales van deixar de sonar els Ace of Base. Això deuria ser cap a l'any 94. Aquest grup suec, de qui es deia que recollien l'herencia musical dels ABBA, és sens dubte l'última banda de pop que creava èxits sota els paràmetres de la música disco dels 80 (sintetitzadors, melodies enganxifoses, ritmes ballables i estètica de no haver trencat mai un plat). El seu disc Happy Nation (1993) va entrar al Llibre Guiness dels Records com el disc de debut més venut de la història (més de 20 milions de còpies). Però l'èxit no els va durar gaire, ja que van aparèixer en un temps en què ja nedaven contra-corrent i els discs posterioris ja van arribar massa tard, perquè el món de la música disco ja havia entrat plemanent als 90 (ritmes pre-programats i repetitus, sense melodia i estètica outsider). Així, els Ace of Base van quedar ràpidament fora de lloc i sense poder competir a la pista de ball amb la música electrònica, que ja havia transformat les discotèques en antros de música-màquina. El seu so va envellir de seguida i temes com All that she wants, The sign o Beautiful life només ens agradaven als vells nostàlgics, que ja no voliem anar a la discoteca si no era per sentir almenys alguna cosa decent.