22 d’agost 2008


Segurament coneixeu qui són els colifatos. Sí, són els protagonistes dels anuncis d'Aquarius. Es tracta de malalts mentals residents a l'Hospital Borda de Buenos Aires que des de fa 17 anys fan un programa de ràdio des del pati del centre cada dissabte a la tarda. Radio La Colifata és un èxit i un exemple a seguir en el tema de la integració social dels discapacitats. Perquè es tracta de discapacitats, no d'incapacitats. La ràdio els treu de l'isolament que provoquen les seves malalties i fa que puguin relacionar-se entre ells i amb la societat, trasmetent la seva visió particular del món. No només parlen de les seves malaties, sinó també de molts altres temes que potser els que estem "sans" passem de llarg en el nostre dia a dia, però que estan carregats de filosofia vital i que tots ens hauriem de plantejar (amistat, amor, justícia, ...). Així, fan lectures de poesies pròpies, busquen música a lletres de cançons fetes per ells o fan debats filosòfics que comencen amb preguntes innocents del tipus: "Quina era la teva joguina preferida a la teva infància?". Es calcula que ja han asssolit una audiència d'uns 4 milions d'oients.

Però la Colifata pot tenir els dies comptats. El govern argentí té prevista una reesstructura del sistema sanitari que eliminaria els centres actuals de salut mental, per habilitar-ne d'altres "més moderns", sense especificar de quina classe de modernitat parlen. Però el què de veritat hi ha al darrere és l'especulació immobiliària, ja que el Borda es troba en un barri on el sòl és molt car i hi ha previst fer-hi pisos d'alt standing.

No està de més fer una visita als colifatos, tot fent un mate, pibe. Perquè ells no perden el bon humor. Como les dije resién :) : Web de la Colifata

I l'anunci d'Aquarius... es extraordinario:



Per un món colifato:

1 Comment:

  1. llamp! said...
    Hola Lluís, faig cas a la teva crida de comentar el teu article sobre “la Colifata”. Crec que va ser una iniciativa sorprenent, que venint d’Argentina, de Buenos Aires, es fa més interessant. Per vàries raons. A vegades, els espanyols ens considerem capdavanters en molts aspectes, sobretot en iniciatives amb la resta de l’Amèrica Llatina. És cert que empreses com Telefònica, Repsol, etc. han sigut pioneres en l’Amèrica Llatina. Però ells, en concret els “porteños” de Buenos Aires, ens porten la iniciativa pel què fa al tractament de les malalties mentals i els pacients dels hospitals psiquiàtrics. No és moment de preguntar-se per què. És moment de felicitar-se que un grup de malalts mentals i els seus cuidadors hagin pres la iniciativa de fer un programa de ràdio donant cabuda a la gent que “no té cabuda” en una societat moderna i competitiva. Una iniciativa així, només podia tenir èxit tenint una gran base social. Quina millor base social que aproximadament un 4% de la població que pateix desordres mentals. En el cas concret de “la Colifata”, establerta dins un hospital o residència psiquiàtrica, anomenada “el Borde” (així com es diu el barri on està ubicada) amb 2.500 interns. És evident que en una residència així, iniciatives com “la Colifata” estàn destinades a l’èxit i a la participació dels residents. Així és que té moltíssims oients fora del recinte psiquiàtric.

    Aquesta iniciativa ha traspassat fronteres arribant a França, Italia i Espanya (a Madrid i a Barcelona). Us parlaré del cas concret de Barcelona: a Barcelona pren el nom de “Ràdio Nikosia”. Aquesta ràdio emet per Ràdio Contrabanda de BCN i s’emet en altres cadenes, com COM Ràdio i fa col.laboracions puntuals en altres ràdios d’abast estatal. També existeix alguna iniciativa fora de Barcelona, com a Vilanova i la Geltrú, on tinc el gran plaer d’haver-hi participat durant els 3 anys que vaig viure a Avinyonet del Penedès!!! Gràcies a l’amic Antonio Lupión, qui vaig conèixer en un grup de teràpia del Centre de Salut Mental de l’Alt Penedès. Gràcies, Antonio, per crear-me l’oportunitat, des d’aquí!!!!!

    El previst tancament de l’Hospital Borde, a Buenos Aires, em posa trist. Però crec fidelment que no hi ha marxa enrere. Poden tancar “el Borde”, poden descentralitzar l’atenció hospitalaria psiquiàtrica, poden fer-hi pisos de luxe en aquella zona... Però l’emprempta que ha deixat “la Colifata” no s’esborrarà fàcilment. Adquirirà nous aires, noves maneres de fer Ràdio, etc. però havent saltat l’Atlàntic, aquesta iniciativa ha de viure, ha d’escampar-se, ha d’arribar a les ànimes de molta gent, perquè amb la veu de la Ràdio s’arriba a molts cors, a moltíssima gent que necessita paraules per calmar l’ansietat, les neures, els deliris i les paranoies de molts malalts que no troben un lloc en una societat, que els nega la paraula i els condemna a l’anonimat. Potser és una visió romàntica, la que tinc, no ho sé. Però sense romanticisme... no hi ha revolució. I per a mi, “la Colifata” i Ràdio Nikosia” són la revolució del Segle XXI pel què fa a la llibertat d’expressió i a l’acceptació dels malalts i pacients ingressats en hospitals psiquiàtrics. Gràcies a “Aquarius” i els seus anuncis l’efecte dominó de la publicitat fa que les veus corrin i s’arribi a molts racons del món per donar veus de la nova revolució de la ràdio i els hospitals psiquiàtrics. Visca “la Colifata” i “Ràdio Nikosia”!!!

Post a Comment