Sapere aude !

1 Comment:

1. Anònim said...
   20 de setembre del 2008, a les 19:41  
   Pobre Catalunya. Se que el que diré ara sembla un pel radical, jo en dic real, peró fa molt de temps que visc aqui, des de que vaig neixier de fet. No puc dir quines alegries i decepcions hem vaig endur a tot el que afectava a Catalunya quan era petit, doncs la meva ment estava vivint en un altre pais on no hi ha politica ni guerres ni llengues, el país de la infancia. Peró des de que vaig començar a tenir conciencia plena de Catalunya ,i tot el que representa, fins ara, la imatge que m'he anat forjant del nostre petit païs al llarg de la meva maduresa es la de una nació humiliada, cansada, resignada,trista, sadica (es fa mal ella mateixa i encara hi disfruta), servil , acobardada, temerosa d'espanya, d'europa, del mon i segur que de Deu i tota la seva creacio.
   Sempre he somiat amb pertanyer a una nació independent, amb el seu govern, el seu exercit, els seus diners. I que amb aquests diners decideixi a qui els dona, on interessa invertir-los: projectes tecnologics de futur (robots, astronomia, medecina); tenir,evidentment, sel.leccions catalanes que guanyin olimpiades, i tantes i tantes fites que sols s'aconsegueixen amb diners propis d'un pais i esperits propis del pais. I sino rememorem les olimpiades, les imatges d'atletes pujats al podi plorant o amb cares molt emotives quan sona l'himne.
   En fi, i encara continuaria aquest comentari llargament. Sols acabar dient que ja que no s'ha complit, ni es complira , un dels meus somnis, preferiria haver nascut en un pais independent, ja sigui França, italia, EEUU, o fins i tot Espanya (per mi , com podeu deduir, Catalunya no es Espanya, es sols una aclaracio), almenys hem sentiria tranquil, orgullos i feliç en aquest aspecte ,i no hem vindria tristor, angunia, resignacio ni pena quan estigués pensant o parlant del meu pais.

Post a Comment