01 de juliol 2008

Hola Eva! M'agradaria tenir les coses tan clares com tu, però... que no veus que el Didac i jo som d'una generació que va créixer traumatitzada pel Naranjito? :) No pots ni fer-te una idea del què va respresentar que a un nen d'11-12 anys li enxuféssin el Mundial d'Espanya al 1982 !!! :) Encara no sabiem què eren Catalunya i Espanya i ja jugàvem a la platja imaginant-nos que estavem en grans estadis amb la samarreta de la selecció espanyola. I així ens va anar... la selecció fent pena des de llavors,... però l'impacte emocional ens va quedar dins i és tot just ara que ens podem recuperar de tot allò :) Per això entenc que li surti la vena fatxa-casposa al Didac jajjaja, perquè a mi també m'ha sortit i... por eso se oye este refrán.... :D



Ara bé, una cosa és certa, si això va a més ja haurem d'anar pensant en un tractament depuratiu, ja sigui un concert dels Pets o una alta dosi de videos de partits de la selecció catalana ;)

4 Comments:

  1. Unknown said...
    Ara m'adono del mal que ens va fer el Naranjito jajaja. Ja ho veus Lluís, nosaltres en aquella època només miràvem quants jugadors del Barça anaven a la sel·lecció, que si Urruti, Migueli, Quini, Alexanco, Víctor, Tente Sanchez...
    Almenys hem passat una bona estona amb el tema, que ja va bé. Si la setmana que ve ens veiem ho comentem. I compte que a Vila hi ha molt radical eh jejeje.
    Anònim said...
    Vagi per davant que m'agrada molt el futbol, que m'empasso tots els partits del Barça i que vaig seguir l'Eurocopa. Però el que si que voldria dir sincerament, és que la victòria d'Espanya a l'Eurocopa (encara que sembli que no pugui ser) no va gens bé per Catalunya. Heu pensat que haurien dit si en comptes d'en Sergio Ramos passejant la bandera d'Andalusia per tot arreu, hagués estat en Puyol amb la Sennyera? No vull ni pensar-ho. El tema és que hi ha gent que confon les coses, i també hi ha gent molt i molt interessada en que les confunguem. El cas es que "alguns" entre la victoria d'Espanya, el "manifiesto" i el Manolo Escobar :-) estem exhaurint les reserves de tranquimazin...
    Apa! Bona tarda y enhorabona pel blog.
    Anònim said...
    La veritat es que no se que dir. ¿escric sols de futbol?. D'acord. La sel.leccio espanyola de futbol ha guanyat la Eurocopa jugant el millor futbol del torneig, s'ha de reconeixer, i jo ho faig.
    ¿Acabo aqui el meu comentari, o continuu?
    ¿Escric el que sento?, ¿parlo de politica?,¿ filosofem sobre que va ser primer si l'ou o la gallina?
    Per mi no sona igual si escoltés a les noticies "la seleccion española de futbol es campeona de la eurocopa" en comptes de "España es campeona de la Eurocopa". O "Viva España" en comptes de "Viva la seleccion española de futbol".
    Quan Nadal, Alonso, o fins i tot Gasol, guanyen qualsevol cosa (encara que sigui el premio cosmopolitan al hombre mas jocoso del mes), els ciutadans ens veiem carregats de noticies sobre aquestes victories , cosa normal doncs son jugadors espanyols, pero colapsats pel caire nacionalista que se li dona. No seria el mateix si jo llegis als titulars "España es primera en formula 1" , que "Alonso es primero en formula 1". Els meu estat d'anim envers la noticia varia enormement. I per un ultranacionalista español segurament tambe.
    No hem d'oblidar que fins i tot les victories de jugadors catalans com Gasol, son tractades a les noticies españoles com victories españoles, mai fan referencia a "el jugador catalan de los lakers Pau Gasol ha llegado a la final de la NBA". El dia que escolti aixo senser mencionar España en cap punt de la noticia, començare a creure que les coses estan canviant en el pais de los "machos ibericos".
    En fi , que jo m'apunto al tema de "l'ou o la gallina" per quan el posis al blog, Lluis. ;)
    Anònim said...
    Fe de errates... sorry, pero on es llegeix "senser", va la paraula "sencer". Es que quan escric passo dels accents i poso la primera lletra que trobo...

    Mira que soc tabalot... ¿s'escriu aixi?...??

Post a Comment