Entrades
22 de març 2008
Si hi ha una cançó que em serveix tant si estic content com trist, aquesta és "So far away". És alhora una cançó d'amor i de malenconia. Mark Knopfler la va escriure durant la gira del disc "Alchemy" i parla de la soledat que seniat quant era a l'hotel i la seva dona a milers de quilòmetres. La troba a faltar, però també se li fa pesat haver-la de trucar. És una mica com la rutina de cada dia, oi? Estas desitjant arribar a casa després de la feina, però quan hi arribes ja estàs molt cansat i l'únic que pots fer és descansar, perquè demà ens espera un altre dia de treball esgotador.
El ritme de la cançó trasmet, malgrat tot, optimisme, no?
Etiquetes: Música
3 Comments:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recordo que la primera vegada que la vaig escoltar va ser als “autos de choque” de Segur de Calafell (debia ser l'estiu del '85), i que la posaven constantment, i a més crec que estic força segur que hi anavem plegats en aquell moment ;-)
Una obra mestra. Quina intro...
Un mig temps típic del Knopfler, com el Darling pretty. I si ! es veritat que serveix pels moments bons i dolents, depèn com te l'escoltis, però a mi personalment el moment en que m'agrada més escoltar-la és anant amb cotxe cap a la platja i recordar aquells temps en que els meus amics encara tenien gust musical jajaja