24 de març 2008
El Biel ja té gairebé 2 anys i ja és prou gran per poder rebre una mona de pasqua com cal. L'any passat, com que ell no en podia menjar, i el Jordi i la Nuri ja son prou grandets per comprar-se-la ells ;), li vaig regalar un pelutx d'un mico, la mona Gabriela, que ell s'estima molt. Aquest any m'he sentit més padrí. Potser ser padrí no és res de l'altre món, però a mi em fa il.lusió, què carai!
Biel, porta't bé que sinó, l'any que ve no hi haurà mona !!! :D
Etiquetes: Amics
1 Comment:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo no sóc padrí de ningú, ni tinc pressa per ser-ho, però la iniciativa d'en Jordi i la Nuri de fer padrí a un amic com ets tú, Lluís, em sembla correctíssima. De vegades hi ha amic en els que confiem més que no pas alguns parents, per molt pròxims que siguin.
Content per tot, una salutació a aquests apaians del futur: Biel ; i del present: Lluís, Carme, Jordi, Núria...
A reveure! Dani Ferré.