18 d’abril 2008

La trepa aquesta ara diu que vol tornar aviat a Anglaterra perque és una gran amant de l'obra de Shakespeare. Quin morro té la madam! I a sobre no és ni original. Com que sap que s'ha posat als anglesos a la butxaca amb el seu posat de Lady Di, ara segur que ja ha posat l'ull de mira en algún de més potentat que el president francès. L'Eric Clapton i el Mick Jagger ja saben quin peu calça la nena, però el Sarkozy, que sembla que tot el dia vagi posseït pels seus encanteris, no se'n adona. Tots els homes que han estat amb ella han sortit escaldats. I la veritat, jo no la trobo tant guapa. Ara, això sí, és una escalfa-braguetes de molt cuidado. La tia en sap de seduir i se'n aprofita. Cantant, actriu, model... tot el món de la faràndula el coneix a la perfecció i sap quins fils ha de tocar per aconseguir els seus objectius. I no se'n amaga, perque la gent li riu les gràcies. Un exemple és aquest anunci:


I fa ràbia, perque no canta malament. Per cert el tema es diu Quelqu'un m'a dit

2 Comments:

  1. Anònim said...
    Si noi, fa rabia una cantant, model, senyora del president, famosa (evidentment). No deixa de ser l'estereotip que es porta avui en dia . Només cal mirar la televisio en un d'aquests programes del "Corason" i la quantitat de Carlas Brunis que volten entre la gent vip guay es alarmant. Totes tenen , si fa no fa , el mateix perfil , a saber:
    Guapetes, i sino la Corporacion i les tones de maquillatge que facin falta les hi transformara; cantants o models o actrius o tot alhora (encara no he vist cientifiques , com serien?); fan poses per escalfar braguetes de mascles rics, famosos, actors, presidents, escritors...,aqui es pot posar qualsevol professio, sols han de tenir una qualitat basica, que siguin rics!!! i si son famosos millor.
    A Espanya en trobem moltes d'aquestes "caçahomes", per dir-ho suament. La Pene es el maxim exponent de dona,amb marca hispanica, que no serveix per res, pero a base de treballar-se un munt de mascles ha arribat ben amunt. Tampoc hem voldria posar amb la monarquia hispanica, no sigui cas que hem posin a la garjola per traicio al pais o lo que sigui, pero sense dir noms, una dels seus mes "honorables" membres ha sabut arrivar mooolt alt posant mes carn , molt poca per cert doncs no te molta xixa la nena, que sentiments autentics. Pero tothom esta encantat al pais, perque sera?...
    Doncs perque corren temps moderns on tot es possible per tothom... Per tothom?... Veurem algun dia un famos/ric, casat amb un auxiliar administratiu d'una botigeta del nostre barri? Segurament existeixen casos d'aquests, pero son tan pocs.

    George.
    Carme said...
    Anant més allà del tema de la premsa rosa i l'ética voldria dir que la Carla Bruni, sembla que vol representar la figura de"la femme fatal" dels anys 30/40 en l'època actual, però acostumats a "conèixer" unes actrius-personatges tant esplèndides com la Matahari, la Garbo o la Gilda (com a breu però coneguda representació) he de dir des de el meu punt de vista la Bruni li ve gran el paper. Tot i la meva objecció crec que s'hauria de reflexionar perquè avui encarà el paper de la dona esta parametritzat en canons obsolets. Si més no s'idrolata o s'estigmatitza d'una manera molt fàcil segons el seu grau de protagonisme en la societat, si la persona es famosa se la qualifica d'una manera o si es anònima d'un altre, vet aquí la qüestió?

Post a Comment