Entrades
06 d’abril 2008
He llegit el comentari del Ramon a la meva entrada sobre el concert del Mark Knopfler i potser te una part de raó. Ell ja no és el mateix ni nosaltres tampoc. I tothom té dret a evolucionar cap a on li vingui de gust. També és veritat que no tot el que porta el nom Dire Straits és genial, ni tots els temes en solitari son un desastre. Sóc de la opinió que de tots els discs en solitari del Knopfler en sortiria un de molt bò que podria portar dignament el nom de Dire Straits. Un d'aquests temes hauria de ser forçosament Darling Pretty.
Etiquetes: Música
2 Comments:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I uns no desentonen amb els altres. Jo per exemple tinc un peazo CD amb tots els mp3 que m'hi han capigut de Dire Straits i Knopfler en el cotxe. Li poso el random i van sonant barrejades cançons de l'època Dire Straits i Knopfler i t'haig de dir que la direncia no la notes entre Dire Straits i Knopfler, si no entre els 2 primers de Dire Straits i la resta .... és a dir, la resta encaixa perfectament.
Jo opino que tens raó, que cada dia és més pausat i que cada dia toca menys la guitarra, però em segueix agradant.
El que vull dir és que se li ha de reconeixer que encara està aquí, composant be i fent el que li agrada amb molta dignitat.
Si fes com d'altres (que només es regeixen per afanys econòmics) ja hauria tret un disc amb el nom Dire Straits i fet una "peazo" gira mundial + un disc en directe per Nadal.
Mireu això per recordar el que van ser:
http://es.youtube.com/watch?v=-EM18Or241w
Crec que el tema no és si és millor o pitjor sinó que el Knopfler no vol les multituts d'abans, cosa que jo no entendré mai, però és així. Si tornés amb els Dire Straits tornaria a omplir estadis 21 dies com a Sidney però és clar que el Knopfler d'avui dia ha tirat per una altra banda i encara que crec que no és el que era, a mi encara és el que encara em fa posar la "gallina de piel".
No hi ha res millor que els primers acords del Sultans o el final del Telegraph!!!! De debó !!!
A part et venen al cap els bons moments de la juventut amb els meus amics de tota la vida... encara que alguns hagin renegat una mica jajaja. Ehhh Lluís !!!
Apa Salut i fins el dia 1 !!!
Una abraçada ben forta a tots dos...i visca el Knopfler encara que sigui el de Sidney ;-) Sempre quedaran aquells moments en els que segur que coincidim tots !