30 d’abril 2008

El Ramon diu que el So far away dels Dire Straits li recorda aquelles tardes d'estiu de la nostra adolescència als autos de choque de Segur de Calafell. Ara allà només hi ha un bloc de ciment :( A mi la cançó que em recorda aquella època és Self Control. És una mica més antiga però recordo que la posaven molt. Llavors era el temps també en que el Didac estava enganxat a l'Spaghetti Disco i estava pendent de les novetats d'importació. Sí, sí, el sumo sacerdote del knopflerisme també té un passat ;)

3 Comments:

  1. Unknown said...
    vinga noi !!! Que tu erets dels que els hi agradava Spandau Ballet eh jajaja
    Tothom té un passat, fins i tot jo.
    Però es que no podia comparar, a la que vaig comparar vaig veure el que era el millor: DIRE STRAITS. No com altres que s'emocienen amb el Tears in Heaven ;-)
    A Long Time Ago, Came a Man on a Track, Walking Thirty Milles with a Sack on His Back....

    Apa Salut

    Per cert el dijous vam riure molt !!
    Anònim said...
    Doncs a mi també m'agrada aquesta cançó, encara que pot ser una mica més la versió de la Laura Branigan (la versió de la "Poyeya" ni parlar-ne!!)
    Encara que en aquella època jo era molt joveneta, ja m'agradava aquesta música, així com grups comercials que tu comentaves, com Depeche Mode i Spandau Ballet (encara que en la categoria de New Romantics em molaven més els Duran Duran!)
    De fet, tota la música dels anys 80consiero que és molt bona per la varietat de ritmes (molt dicotequers) i sons, i de fet encara perduren en la memòria de tots nosaltres dues dècades després...
    Anònim said...
    no te n'avergonyeixis, home! cada cançó i cada estil tenen un objectiu!
    la música disco dels 80 va complir amb el seu, i en segons quins entorns, encara ho fa, jeje!

    visca els 80!!!

Post a Comment