Sapere aude !

Jo em vaig negar a anar al concert del Mark Knopfler, però el Didac i el Ramon encara creuen que es tracta d'una estrella del rock. Això és, si més no, el que es desprèn de les seves crítiques. Pobrets nostàlgics! ;)

Ramon:

En general molt be, millor que el del 2005: El so molt be, instrumentalment perfecte i el Knopfler cada dia cantant "menys malament". Va durar 2 hores i 5 minuts (una mica justet per el preu) i va començar amb puntualitat anglesa (uy!, perdo, escocesa). En general un concert no pensat per fer aixecar al públic del seient si no més aviat per escoltar assentat (no hi havia localitats de peu). Tot i això el concert va tenir moments apoteòsics ("Sultans", "Telegraph road" i "Speedway at nazareth" (amb diferència els tres millors finals de cançó del concert, en especial les dues últimes ... cada dia tinc més preferència per "Telegraph road" per sobre del "Sultans" i cada dia m'agrada més el final del "Speedway") y la recuperació del final "Going Home" (aparcant aquell final més apalancat del "Whistle theme")

A destacar que ja s'ha tret de sobre, per fi (segons la meva opinió), les "Walk of like" i "Money for nothing" i no va tocar cap del "Communiqué" ni del "On every street", però en canvi en va tocar 4 del Ragpicker's dream (que com a disc no soporto).

A part d'això, crec que s'entesta a tocar cançons que no funcionen massa be en concert (tot i ser molt i molt bones) com per exemple el "Sailing to philadelphia" o "Fish and the bird" i en canvi d'altres que podrien funcionar com "Silvertown", ...etc no les toca.


Cançons disc a disc:

Del Dire Straits només va tocar "Sultans of swing" com ja ens té acostumats: El "Sultans" fantàstic (la versió bàsica més el solo de guitarra enganxat al final). De tota manera crec que el "Sultans" va quedar desubicat dins el marc del concert (el va tocar a la primera part del concert en mig de la "zona" més country i trobo que anava millor en la part final).

Del Making Movies només va tocar el "Romeo And Juliet", com sempre molt be, però que començo a preveure que serà de les properes a caure del repertori (ja que no acaba d'aportar res nou i a perdut molt amb respecte a les versions que feia amb els Dire Straits quan portava a un saxofonista a la banda).

Del Love over Gold només va tocar "Telegraph road". En aquest cas ha caigut el "Private Investigation", però no es nota (tot i que la podria tocar perfectament en comptes de qualsevol de les del Ragpicker's).

Del Brothers in arms va tocar "Brothers in Arms": fantàstica i "So far away" que no em va acabar de fer el pes (li falta algo en concert, algún toc que no li acaba de donar).

Del Golden Heart només va tocar el "Cannibals", un bon substitut del Walk of life, tot i que del Golden jo preferiria que toques el "Done with Bonapart", el "Darling Pretty" o el Rüdiguer que han caigut del repertori. El Cannibals va ser la primera del concert tot i que trobo que hauria de començar amb una més potent (en anteriors concerts havia començat sempre amb algo potent: Ride across the river, Calling elvis, cap d'elles en el repertori, o fins i tot el Why eye man).

Del Sailing to Philadelphia va tocar un "What it is" en versió més lenta (molt bona), el "Sailing to Philadelphia" que segueixo pensant que no acaba d'enganxar en concert, i la brutal "Speedway at Nazareth" que cada dia m'agrada més (quin final més espectacular).

Del "Ragpicker's dream." en va tocar 4. El Ragpicker's és un disc que detesto com a disc però en canvi en concert no va desentonar: Una gran "Why Aye Man" amb gran solol final i dos versions boníssimes de "Marbletown" i "Hill farmer blues", més la "Daddys gone to Knoxvile" que no m'agrada gens però que va donar joc en concert a fer participar a la banda de manera especial.

Del Shangril.la va tocar "Our Shangril.la" i ens va regalar "Postcards from Paraguay" ... molt maques. Segueixo no entenent per que no toca "The Trawlerman's Song", que per mi és de les seves millors en solitari.

Del últim només en va tocar dos (el single "True love will never fade" i el "the fish and the bird"). Jo personalment hagués preferit la "Scaffolders wife" (una de les meves preferides del disc).


Didac:

eiii, ja saps, si deixes la feina de la UOC, cap a
crític musical jajaja
A mi em va encantar. El só, perfecte !!! Tot i que
les crítiques diuen que el so era dolentíssim.
Els laterals del Sant Jordi té això si no portes un
equip adecuat. I aquest Knopfler, no va sobrat.
Cançons? Telegraphhhhhhhhh Roaddddddd !!!!!
Tot i que la fa més lenta , es que no té preu.
Deu meu !!!
Bé, el Speedway Hill Farmer's Blues, Brothers. Going Home, Sultans. Que he
de dir... IMPRESSIONANT !!!
Em va sorpendre molt el Marbletown, el Paraguai i el
Daddy gone's to Knoxville o com es digui ;-)
Saliling, Shangri-la són cançons que no m'agraden
excessivament, però en directe sóna com els
àngels ;-)
Bé, el Mestre segueix complint les meves expectatives !!!
Tot i que preferiria el Six Blade Knife i el Portobello jejeje
Salut i Records !!


Rèplica del Ramon:

Coincideixo, tot i que amb el sailing i amb el shangrila em passa a l'inrevés. M'encanten però en concert no m'enganxen gens.
I els crítics que diuen que el so no estava be segurament no estaven assentats en la meva zona: On era jo el so era EXCEPCIONAL i la guitarra del mestre sonava MOLT BE!!!!!!! els finals dels sultans, telegraph i speedway IMPAGABLES! Tot i que estem d'acord: Telegraph!!!!!!!!!!!!!!

Per cert, sobre el que parlavem ahir: La meva preferida del Kill to get Crisom és la segona (Scaffolder's Wife) i em vaig confondre respecte a Hill Farmer Blues i Marbletown (precisament són les que m'agraden del odiat Ragpicker's)

Per mi també segueix acomplint expectatives i per tant el següent hi continuaré anat.