Entrades
08 de maig 2008
Segurament que fa uns dies els Arreplegats heu rebut una còpia digital dels poemes del Dani. Els que vam anar a Centelles per les festes de nadal tenim fins i tot l'edició de luxe dedicada pel Dani ;) Doncs d'entre aquell recull, una de les poesies que ja des del primer cop d'ull em va agradar més és aquesta. Com diu el Dani, és sorprenent la relació que tenen les paraules "gerra" i "guerra". Per a quedar-se glaçat, vaja :0
Després de la guerra
va venir la fredor,
el mur de la separació,
comunisme i capitalisme
enfrontats cara a cara.
Un bon dia em vaig llevar,
no tenia aigua calenta
i una gerra vaig agafar,
amb aigua freda la vaig omplir.
Cuba apuntava els EUA
i Kennedy va negociar.
Guerra d'espies
varen començar.
Vaig dur-la a la banyera
amb la mà vaig agafar-la,
aquesta seria la primera
i al cap vaig apuntar-la.
Gorbatxov l’URSS va desintegrar
i els països de l'est
a Europa es van aproximar
mentre a Rúsia passaven fam
els EUA de poder es van inflar.
L'aigua calenta no raja,
hauré de fiar-me de la gerra
de l'aigua freda que sí que baixa.
La regalimaré tota sencera?
L'Islam es va insurreccionar
i amb ell els musulmans
de Mesopotamia van actuar.
Pocs creien què havia succeït.
Bin Laden les torres va esclafar.
Un bon raig vaig deixar caure
quin calfred, Déu meu!
Que freda estava!
vaig tremolar
mal de cap vaig agafar
i un encostipat vaig engendrar.
Saddam la va palmar
Bin Laden no paren de buscar.
Putin acabarà el 2008.
Bush acabarà el 2008.
Kennedy el van assassinar.
A en Fidel poc li queda per acabar.
Quins líders vindran?
Què podem esperar dels que manaran?
Quantes gerres fredes cauran?
1 Comment:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"La gerra freda" era un títol que tenia pensat jo desde fa una pila d'anys. Et parlo de quan tenia jo uns 21 anys. Vaig escriure això en una llibreta i vaig dir que algún dia escriuria un llibre amb aquest títol. Fa qüestió d'un any vaig decidir que en faria un poema i aquí el tenim. Gràcies per prendre't la molèstia. Estic convençut que qui es prengui la molèstia de llegir aquest poema s'endurà una bona refrescada. Salut!