13 de juny 2008

Es diu que el heavy va morir el dia que els Metallica es van tallar les grenyes. És possible que en part això sigui veritat perquè concideix en el temps en què es va produir una (r)evolució en el món de rock dur. Els vells esquemes es van trencar perquè el heavy havia quedat estancat i ja no enganxava al públic més jove. La gent volia alguna cosa nova que també fos canyera i aquesta és una de les causes de l'aparició del grunge i del boom de la música alternativa als anys 90.

De totes maneres, el heavy ha quedat per sempre i els seus reis sempre seran Iron Maiden, Scorpions i AC/DC, junt amb Metallica. He de reconèixer però que la meva oïda no suporta els Metallica, tinc el Master of puppets atravessat des de fa molt temps i no puc amb ells, encara que tenen el mèrit d'haver sabut evolucionar amb els temps. Ningú pot negar la qualitat de temes com One o Nothing else matters.

Els millor grup de heavy de la història gairebé tothom està d'acord que són els AC/DC. Molt influenciats pel blues, van evolucionar el seu hard rock sense arribar mai al trash. De fet, es fa difícil de dir si són una banda de rock dur, cosina germana d'Status Quo, o un grup purament heavy, encara que més suau que els Maiden. Aquesta indefinició, lluny de perjudicar-los, els va servir per guanyar adeptes de tots els gustos i estils ja des de meitats dels 70 fins ara. A Leganés (Madrid) hi ha una "calle de AC/DC" des de princips dels anys 90 en la que constantment arrenquen les plaques, si és que encara en posen de noves, la qual cosa vol dir que el mite segueix viu.

A més a més, no sé si és veritat o llegenda però es diu que l'Angus Young porta des de sempre pantalons curts quan actúa, perquè la primera vegada que va sortir a l'escenari no va tenir temps de canviar-se i va tocar amb l'uniforme de l'escola i com que això va agradar, des de llavors va vestit així. Mola, no? :)

Una birra amb el Highway to hell de fons en un antro sempre ha sigut una experiència genial, però jo els vaig començar a parar atenció a partir d'un disc que es diu simplement Live, un recopilatori en directe del 1992 que conté molts dels seus èxits. El meu tema preferit és Thunderstruck, tot i que sé que els més entesos no hi estaran d'acord ;)


2 Comments:

  1. Unknown said...
    no hi ha res millor que el Highway to hell per despertar-se i anar a treballar content !!!
    Anònim said...
    sí, per a mi també són "thunderstruck" i "highway to hell" els temes més canyeros dels ac/dc... és d'aquells temes que et carreguen les piles sense posar-te de mala hóstia (com fa el trash!)...

Post a Comment