03 de juny 2008

Indiana, Indiana, me tienes hasta la banana !!! ;)

Ara que ja anem sortint de l'armari musical ja podem dir les coses sense vergonya.
Amb els anys ja no li tinc mania al David Summers. Era més xulo i insuportable que el Dani Martín de El Canto del Loco, però la seva veu va formar part de la banda sonora de la meva adolescència abans que els Dire Straits i per això tinc aquesta mena de contradicció interna, un síndrome d'Estocolm, que fa que fins i tot em caigui bé. I sembla ser que no sóc l'únic perquè el Didac m'ha enviat un E-mail que val la pena que el llegiu:

19 de Juliol Hombres G a Cunit

Ei, bones, era només per dir-te que els Hombres G actuaran a Cunit el 19 de Juliol, jo no hi podré anar pq tinc un casament però hagués estat bé anar-hi i fer uns cubates, per recordar la Marta del Marcapasos, i el Sufre Ramon ;-)


Jo hi estic totalment d'acord i no només hi aniria per sentir les cançons més velles, sinó també les noves. A finals de l'estiu passat van treure un disc que es diu 10 (el desè de la seva carrera) amb aquesta cançó, que a mi m'agrada molt i que m'alegra el dia cada cop que la sento.


1 Comment:

  1. Unknown said...
    Si lluís, però toti així, crec que els Hombres G tenien alguna cosa que feia que ens agradés molt. Bryan Adams és també molt comercial, però té el punt de Rocker que fa que m'agradi molt. Evidentment salvant les distàncies eh, però el Bryan és poder de lo més comercial que escolto, apart de quan els meus fills em fan escoltar la Shakira o la Paulina Rubio jajaja, però m'encanta

Post a Comment